El CF Reddis neix l'any 1922 de la fusió de la Unió Esportiva i del FC Català i en un principi es diu FC Catalunya, adoptant-ne de bon inici els colors blanc-i-blau pel senzill motiu que cap altre equip dels voltants els portava. Tot i haver canviat diverses vegades de nom l'escut del CF Reddis sempre ha estat el mateix fins ara.

El primer camp de futbol de l'entitat estava situat al Passeig Prim, a tocar de l'Estació Enològica, però ben aviat aniria a la plaça de l'ermita del Roser, a la zona de llevant de la ciutat que ja no ha abandonat mai. Aquesta nova etapa del club, de creixement i consolidació a nivell institucional i esportiu, va coincidir amb la denominació de FC Catalunya Nova i amb un nou camp a tocar de la carretera de Tarragona, ben proper a les actuals instal·lacions del CN Reus Ploms.

Però la Guerra Civil també va significar una forta sotragada per l'entitat, que de nou va haver de canviar obligatòriament de nom, passant a dir-se CD Nacional. Tot i que ben aviat ja agafaria la denominació actual de CF Reddis, ja instal·lats al camp de futbol que encara molts recorden del Camí de Valls.

Va ser el primer camp de propietat gràcies a l'aportació desinteressada de tres socis que és just reconèixer: Fontgivell, Català i Balañà. Van arribar bones èpoques en les que el club va disputar la promoció d'ascens a Tercera Divisió a Balaguer sense èxit, i l'únic derbi oficial a la mateixa categoria, la temporada 1959/60 contra el CF Reus Deportiu. Eren anys en què el futbol a Reus despertava gran expectació i les fotos ens ensenyen el camp del Camí de Valls amb tres mil persones, la majoria dretes. Però aquestes categories eren dificilment assumibles pel Reddis en una època en què els jugadors ja cobraven. L'economia del club se'n va ressentir i per sanejar la situació es va fer càrrec de l'entitat Ferran Sugrañes.

El 1971 es produeix un nou canvi de camp. Es deixa el Camí de Valls i es trasllada a l'Avinguda de Marià Fortuny, a tocar de la via del tren. Però no és fins el 1976 que es fa la inauguració oficial del camp coincidint amb la constrcció d'una graderia per uns 700 espectadors asseguts i dels nous quatre vestidors. El 1972 se celebra les ‘noces d'or’ de l'entitat amb diversos actes, entre els que destaca el lliurament de les insígnies d'or de l'entitat a Joaquim Gras, soci fundador i creador de l'escut, i Jordi Garcia.

Després d'uns anys esportivament i econòmicament complicats, el club torna a reprendre el vol en aconseguir l'ascens a Primera Territorial el 1984. A partir d'aquí tornaria a arribar una bona època gràcies en part als diners del bingo del CF Reddis, que van permetre l'entitat lluitar diversos anys per aconseguir l'ascens a Preferent, però sense sort.

El club va haver de renunciar al futbol base per problemes econòmics, fet que va implicar un clar descens de la massa social, tot coincidint amb l'últim canvi de camp l'any 1998. Les noves instal·lacions de 15.000 metres quadrats són de nou a tocar del CN Reus Ploms, a l'autovia de Tarragona; una graderia per 900 persones assegudes i dos camps de futbol-7 permeten una petita revifada del club que en els últims anys s'ha convertit en ‘ascensor’ entre la Segona i Primera Territorial.

La falta de futbol base l'ha suplert en part la UDB Santes Creus, que desenvolupa totes les seves activitats esportives al camp del CF Reddis i en l'actulitat s'ha convertit en filial del club reddisenc.

El futur, com sempre, es presenta incert. La possibilitat que les instal·lacions passin a titularitat municipal trenca amb molts anys d'independència i de patrimoni propi, però per altra banda obre la porta a la gespa artificial i a poder eliminar unes elevades despeses de manteniment que limiten la possibilitat de plantejar-se reptes esportius més elevats com la tan anhelada Preferent.